dijous, 31 de març del 2011

Recogida de firmas Protección para el lobo ibérico

Por favor!! Se trata de algo muy importante, es una especie endémica en España que se halla en peligro de extinción, justamente al sur del Duero (donde quieren permitir su caza) es donde hay menos ejemplares.

Los que me conocéis sabeis lo mucho que significa para mi este animal. Los que no, os invito a descubrirlo, para es el más fascinante de todos los seres vivos.

Recogida de firmas Protección para el lobo ibérico


dimarts, 29 de març del 2011

Hivern primaveral

Li dono la benvinguda a la molt esperada primavera!...tot i que aquest any no he acabat de notar la diferència amb l'hivern: temperatures suaus, gairabé cap pluja, ocells que aquest any ni tan sols han arribat a marxar pel fred...i flors típiques del mes d'abril-maig ja al mes de febrer!!

Aquest és el cas de l'"Orquídea del soldat, soldadets, orquídea del penjat" (Orchis militaris), ja present a terres empordaneses des del passat mes malgrat sempre hagi estat típic veure-la a partir de setmana santa...


..i encara trobarem escèptics que dubten de la realitat del canvi climàtic...

dijous, 24 de març del 2011

el país de les incoherències...

Només una mostra més de la feina que encara queda per fer en aquest país, tot un repte i un llarg camí per endavant amb la motxilla ben carregada de paciència.

Com en el cas de la Posidonia Oceànica (la Directiva habitats protegeix les praderies de fanerògames marines com a habitat d'interès prioritari però la nostra Administració no fa res per protegir les poques mates que encara queden a la Costa Brava), un altre "sense sentit" apareixia avui al web d'Ecologistes en Acció: malgrat hi ha variants de pesca que estan expressament prohibides per la seva agressivitat respecte determinades espècies i el perill que això suposa, el Govern de la UE les està subvencionant. De fet no sé de que em sorprenc quan només cal anar segons quins dies a Palamós per veure vaixells pesquers fent pràctiques il·legals amb tota impunitat. Chapó senyors, "me quito el sombrero"....


La UE subvenciona con fondos públicos prácticas pesqueras ilegales en España

24 de marzo, Mar | Visitas: 67
Nuestro país, que recibe el 46% de las ayudas comunitarias destinadas para la Pesca, continúa teniendo numerosos actores que practican la pesca ilegal. Ecologistas en Acción y OCEAN 2012 celebran, que por primera vez, el Parlamento Europeo aborde el problema de la "ayuda" a la pesca ilegal.
La competencia desleal, la distorsión del mercado en favor de los operadores sin escrúpulos, el agotamiento de las poblaciones mundiales de peces y la disminución de los puestos de trabajo, son algunas de las consecuencias de la pesca ilegal, no declarada y no reglamentada (IUU, por sus siglas en inglés). Un fenómeno mundial que produce un volumen de negocios anual de más de 10 mil millones de euros y que alcanza niveles muy importantes en aguas europeas. Se estima que el 66% del total de capturas en el Mar del Norte y el 50% de los desembarques de atún y pez espada en el Mediterráneo son pescados ilegalmente.
Este es pues, un fenómeno de vastas proporciones y que ayer fue tratando en Bruselas, durante un seminario organizado por Luigi de Magistris, Presidente de la Comisión de Control Presupuestario del Parlamento Europeo y el Miembro del Parlamento Europeo Gerben-Jan Gerbrandy, en presencia de María Damanaki, Comisaria Europea de Asuntos Marítimos y Pesca, entre otros expertos.
Los datos presentados revelan que en sólo tres países (Italia, Francia y España), se han asignado contribuciones de decenas de millones de euros a buques y operadores pesqueros multados, incluso tras haber realizado en varias ocasiones graves infracciones de la Política Pesquera Común.
Para Francia y España, la lista publicada en Fishsubsidy.org -una web dedicada a hacer público el destino de la ayuda europea en materia de Pesca- es clara, larga y elocuente, y revela la gran cantidad de dinero público, que reciben estos países: más de 13,5 millones de euros otorgados a 36 buques multados por infracciones graves entre 1994 y 2006. Situación similar a la de Italia, donde alrededor de 100 buques, muchos de los cuales han sido multados en varias ocasiones por pescar ilegalmente con redes de deriva, recibieron 13,8 millones de euros en ayudas entre 1999 y 2010.
En el caso Español, varios casos ilustran esta situación. El navío Hodeiertza -construido con 1,2 millones de euros de fondos europeos, recibió en el 2005 una multa por pescar ilegalmente en aguas francesas. En el 2006, después de ser multado, volvió a recibir ayudas públicas por valor de 31.906€ para modernización. Más recientemente, en junio de 2010, la empresa española de pesca de atún de aleta amarilla, Albacora S.L., propietaria del buque Albacora 1, recibió una multa de 5 millones de Euros del gobierno de los EEUU por pescar ilegalmente en aguas estadounidenses (la multa más alta de la historia por parte de la agencia de vigilancia de EEUU-NOAA). Cuatro meses más tarde el Gobierno Español le otorgó 307.000€ para incrementar la seguridad de su flota en el Océano Índico por riesgo a los piratas. Este último ejemplo nos muestra como el gobierno no está tomando las medidas suficientes para gestionar de una manera responsable los fondos públicos.
"Si bien a nivel internacional la Unión Europea ha lanzado una fuerte iniciativa para combatir la pesca IUU, al mismo tiempo se están subvencionando con fondos públicos europeos y nacionales a operadores que desarrollan actividades de pesca ilegal”, sostiene Miquel Ortega, Coordinador político de OCEAN2012 en España, quien también explica que “paradójicamente, las ayudas destinadas a promover la pesca y las comunidades costeras han acabado por causar graves daños ecológicos, sociales y económicos. Por un lado, han sostenido la creación de un exceso de sobrecapacidad pesquera, que indirectamente ha favorecido el fenómeno de la pesca ilegal, y por otro, la falta de control por parte de las instituciones europeas y los Estados Miembro han permitido que los subsidios terminen alimentando a la pesca ilegal."
"Es necesario proceder a una plena aplicación del Reglamento para luchar contra la flota de pesca INDNR en el mercado europeo -agrega Ortega- porque hasta ahora se ha hecho principalmente para controlar la importación de productos pesqueros en el mercado comunitario o de los buques de terceros países, dejando de lado aplicar las mismas sanciones de la Unión Europea también a los buques dedicados a la pesca INDNR."

dimarts, 22 de març del 2011

Una central nuclear a Pals?

Us deixo amb la notícia que va aparèixer recentment al Diari de Girona sobre com la Central de Vandellós havia d'anar originariament a la Platja de Pals. Tan debò algun dia ja no quedin aquest tipus de central enlloc i no haguem de presenciar més accidents com el de Chernòvil o el de Japó.

La notícia apareguda en el Diari de Girona d'avui 19 de març de 2011, pocs dies després del desastre nuclear de Fukushima, al Japó, desvelant les intencions d'instal·lar una central nuclear a la platja de Pals, prop de la Gola del Ter, durant els anys seixanta, -proposta avalada per Josep Pla!- m'ha produït esgarrifança.
No se sap si les pressions de la indústria turística floreixent d'aleshores o la constitució del  subsòl que dificultava la construcció dels fonaments varen ser els detonants de que finalment la planta anés a Tarragona.
Tanmateix em fa basarda la quantitat d'importants i trascendentals decisions que es prenen a esquenes dels ciutadans sense que moltes vegades mai n'arribem a ser conscients.

TEXT COMPLET DE LA NOTÍCIA:

El 1964 França i Espanya arribaven a un acord per construir una central nuclear a prop de la frontera. Pocs catalans vincularien aquesta iniciativa amb l'escriptor Josep Pla. Són molts menys els que recorden que el destí original de la central era la platja de Pals. I gairebé ja no queda ningú dels que van intervenir per aturar-ne la instal·lació fa prop de 50 anys.
A principis dels anys 60, França i Espanya van constituir una comissió per estudiar la construcció d'una central nuclear a Catalunya, per ser una de les zones de l'Estat espanyol amb més consum i estar pròxima a França, on s'exportaria part de la producció energètica de la central. La comissió estava formada per la Companyia nacional francesa d'electricitat i el Comissariat d'Energia Atòmica de França; per Espanya, les tres companyies elèctriques més importants de Catalunya i la Junta d'Energia Nuclear; aquesta última, amb el Comissariat francès, tenien un paper assessor. Aquesta comissió va ser presidida per Pere Duran Farell, conseller delegat d'Hidroelèctrica de Catalunya i que esdevindria un dels impulsors de la instal·lació de grans empreses enèrgetiques a Catalunya i Madrid.
En Notes per un diari.1965, dues obsessions marquen els primer mesos de l'any per a Josep Pla: la central atòmica i la mort de la seva mare. La vida de Pla passava en trobades, reunions i sopars. Com concretava Josep Vergés el 1985, en el pròleg, "Pla era el centre d'un petit món" i referma "l'interès constant i el vaivé de gent -pagesos, veterinaris, propietaris, enginyers, alcaldes- que es mouen al voltant de la possible instal·lació d'una central atòmica a la platja de Pals. Pla n'és partidari, d'altres no. El projecte caurà a terra després de molta intriga local i anirà a Vandellòs. Pla ho sap tot i veu a tothom".
La mitologia atribueix la decisió de descartar la central nuclear a Carrero Blanco, vicepresident plenipotenciari del govern de Franco i que coneixia Cap sa Sal. L'exalcalde de Pals, Pere Servià (CiU), no nega que els cercles de poder del franquisme fossin utilitzats per aturar el projecte, però concreta que la pressió va venir primer dels empresaris de la Costa Brava. El mateix Pere Servià, que fregava la vintena d'anys, va acompanyar el seu pare -el constructor Pere Servià Cantó, que també va ser alcalde de Pals-, l'escriptor de Llofriu i el llavors alcalde de Palafrugell, Joan Gich, a una reunió a l'Hotel La Rotonda, a Barcelona. Servià recorda que va ser una trobada de "pesos pesants de la Costa Brava per oposar-se i fer els passos que calguessin perquè no es construís". Entre els assistents hi havia "el senyor Ensesa de s'Agaró, Mateu del ferro (es refereix a Miquel Mateu Pla) i el Doctor Andreu, promotor de Cap sa Sal, persones que pesaven molt i que tenien influència", remarca. Miquel Mateu, per exemple, era amic personal de Francisco Franco.
La posició favorable de Josep Pla no devia ser tan coneguda. Pere Servià remarca que "no tinc entés que el senyor Pla estigués a favor de la central". L'exalcalde de Pals recorda que a la reunió de l'Hotel La Rotonda, "tots els que hi eren van quedar d'acord que estaven en contra". Tot i això, aquella mateixa nit del 5 d'abril de 1965 -o potser en aquell mateix moment-, Josep Pla escrivia en el seu dietari: "[É] Servià amb Gich i el seu fill em vénen a buscar i marxem a Barcelona a les 4. Pluja tot el viatge. Reunió a l'hotel del Dr. Andreu amb molta gent. Impossible de donar noms. Els americans de Ràdio Liberty. El mal esperit de la reunió -el seu arcaisme. No crec que hagin fet cap cas ques podria lligar l'agricultura i la hidrologia de la platja amb la central atòmica. Interessos particulars turístics. Probablement res a fer. Tornem. Sopem a Arenys. La pluja a l'Empordà. Al llit a les 2. Viatge inútil. Llevant.". Aquest malestar també el recollia la revista Presència a l'época. "Per aquí es va aixecar una injusta campanya per evitar la seva erecció a Pals. Es parlava de les conseqüències que podía portar al turisme, a la servitud de les platges i no sabem quants romanços més. Van haver d'arribar les paraules tan sensates del gran periodista Josep Pla, en dir que era partidari de la central nuclear perquè "enfront d'una moral feudal, perferia una moral industrial"", citaven a la secció Ventanal.
Unes setmanes després de la reunió a l'Hotel Rotonda el debat seguia viu. El director general de Promoció Turística, Juan de Arespacochaga, afirmava al diari Los Sitios del 27 d'abril de 1965, respecte a la construcció que "sempre hi haurà solucions perquè això no repercuteixi desfavorablement en una de les zones més importants del nostre turisme".
Poc després, els fets es desencadenen. El 12 de maig de 1965, Joaquin Ortega, enginyer de la Direcció General d'Energia, descartava també a Los Sitios que fos "un projecte en ferm". Tanmateix, admetia que Girona es beneficiria d'una inversió milionària i de l'energia necessària per al futur desenvolupament.
Els cercles de poder del franquisme vinculats al turisme van poder més que l'interès de Josep Pla. El 25 de maig, el mateix Los Sitios donava a conèixer que la central atòmica aniria a Tarragona. Els promotors de la central però justificaven a La Vanguardia que no es podia ubicar a Pals per causes geològiques. "La central a Pals -ens ha dit en Pere Duran- no sembla aconsellable ni geològicament ni per les dificultats per a l'obtenció de l'aigua refrigeradora", deia. Segons concretava el diari "la cimentació exigeix una fonda excavació i es troben situats a un quilòmetre de la zona marítim-terrestre, i que a més trobar les aigües propícies per al procés de refredament cal arribar a vint metres de profunditat, a una distància de quilòmetre i mig de la costa. En suma, més de dos quilòmetres entre el nucli refrigerat i la presa d'aigua". un cop descartada l'opció de Pals la comissió va continuar la recerca i la realització de sondejos a les comarques al sud de Barcelona i de Tarragona. El mateix Duran confirmava que "allà l'aigua apropiada es troba pràcticament en la riba mateixa del mar i el terreny sembla reunir bones condicions de fermesa rocallosa". El lloc escollit era Vandellòs. I la història va canviar.
Jesús Badenes
girona
 
 
La Gola del Ter, que avui és un recés de pau, podia haver estat el lloc on s'hi construís una central nuclear els anys seixanta del segle XX

dimarts, 15 de març del 2011

una segona vida pels aparells elctrònics

Com molts de vosaltres ja sabreu, els aparells electrònics tipus pantalles d'ordinadors, discs durs, etc, són un dels principals problemes en quant a producció de residus no reciclables d'avui en dia.

La velocitat amb la que avança el món tecnològic fa que enseguida quedin desfasats, alhora que el fenomen conegut com "obsolescència programada" fa que la seva vida útil sigui de curta durada. A la vegada, la naturalessa amb la que estan fets els seus components fan que siguin molt difícils de reciclar i la seva incineració provoca molts fums tòxics i contaminants.

Els països del mal anomenat "primer món" (primer en carregar-se el planeta, deu ser), envia des de fa anys tot el material d'aquest tipus que ja no fa servir a països en vies de desenvolupament (principalment a Africa), teòricament per "equipar a aquests països amb tecnologia", però això no és més que una mentida per justificar les tones i tones de residus que envien a aquests llocs on saben perfectament que acaben en abocadors incontrolats on la gent hi viu i hi treballa per intentar trobar peces entre la ferralla per poder revendre i tot allò que no serveix ho van cremant allà mateix. Hi ha molts videos a la xarxa on es poden veure famílies senceres malvivint en aquests abocadors gegants on els nens treballen de Sol a Sol desmontant aquests aparells i on tothom està inal·lant aquests fums tòxics procedents de l'incineració (en el video "comprar, llençar, comprar" hi sortien algunes imatges).

Doncs bé, un grup de voluntaris que té per lema "abans de reciclar, creiem que és millor reutilitzar" ha creat un sistema de punts de recollida d'ordinadors vells però als que encara els hi quedi vida útil per intentar arreglar-los i  donar-los a persones que necessiten alfabetitzar-se digitalment.

Aquest grup tenen un web on expliquen perque els recullen, a on, i que en fan després, si voleu consultar-lo feu click aquí



agricultura ecològica a l'abast de tothom

Amb el nom "Horta ecològica, un repte per a la pagesia" el passat 9 de febrer les noies de Terregada.net (en aquest cas, la Maite Domènech) van fer un cop més una xerrada molt interessant a Palamós on s'explicava amb molta claredat i coneixement de causa en que consisteix l'Agricultura ecològica, quins tipus existeixen, quins avantatges té i diferents sistemes de fer horts cassolans al jardí de casa.

Un xerrada divulgativa adreçada a tot tipus de públic per tal de donar coneixements sobre aquesta matèria encara una mica desconeguda però en alça i sensibilitzar sobre l'importància d'aquest tema.

Tan debò molta gent s'engresqui a fer-se el seu propi hort d'autoconsum o si més no a fer compres més responsables de productes ecològics i locals, ja que com molt bé explicava la Maite poc si val que una tomata sigui ecològica si l'han plantat a Xile i per transportar-la han calgut tones de carburant.


En la mateixa linía, el proper dimecres 23 de març realitzaran una Jornada Tècnica sobre Horta Ecològica a Pals (Centre Cívic a les 20h).

Recomano a tothom qui tingui interès en el tema que hi assisteixi ja que segur que una vegada més val molt la pena.

Us deixo aquí la presentació de la jornada:


dilluns, 7 de març del 2011

caça de foques a Canadà

Un any més per aquestes dates Canadà torna a ser tristament notícia per la salvatge caça de foques que fa durant aquests dies.

La Unió Europea no compra cap producte derivat de foca procedent d'aquest país, però no és el cas de Xina, el seu principal client.

Malgrat diguin el contrari encara cacen les cries de forma brutal a garrotades, treient-los-hi la pell quan encara estan vives.

Sembla mentida que en ple segle XXI un país que es considera "civilitzat" sigui capaç de tolerar aquest tipus de pràctiques, les quals en imatges em posen la pell de gallina i no sóc capaç de soportar.

Estalvi patètic

No volia deixar passar l'oportunitat de deixar constància del meu aborriment davant les "mesures d'estalvi energètic" iniciades avui pel govern del sr Zapatero.

No és que España no hagi de reduir el seu consum d'energia; res més lluny de la realitat. Però és que no és avui que havia de començar, sino FA ANYS!!! i no esperar com sempre a enrecordar-se de San Pere quan plou i començar a implantar a la desesperada mil mesures discutibles de cop, ara que veu com puja el preu del petroli pels conflictes libis.

Fa anys que España hauria d'haver començat a col·locar a ARREU llums de baix consum i leds, a fer campanyes de sensibilització (començant pels treballadors de les seves Administracions) per no malbaratar Energia ni deixant llums encessos quan no fa falta ni posant la calefacció/aire acondicionat a Temperatures extremes, a FOMENTAR UN TRANSPORT PÚBLIC DE QUALITAT A PREUS ASSEQUIBLES i fomentar l'ús de la BICICLETA, a apagar els aparells tipus ordinadors/teles pel botó per no deixar la llum de stanby encessa...

...i enlloc d'això què fem avui depressa corrents? obligar a anar a 110 km/h com a màxim per estalviar...oohhhhh, quin tip de suar que s'han  fet per pensar un pla tan brillant, no? aquí es nota que estan assessorats per uns tècnics competents, ara sí que sé que estem en bones mans...i no se'ls hi ha acudit pensar que hi ha COTXES QUE CONSUMEIXEN MÉS A 110 QUE A 120? Perquè no és que jo sigui una fanàtica de la velocitat i estigui reclamant poder anar més ràpid per poder correr, sino que només informo de què quan menys consumeix un cotxe és a marxes llargues a poques revolucions per minut, i això varia en funció del model de cotxe....

...i per postres a tota España baixen un ridícul 5% el preu del bitllet de tren però a Catalunya no perque al estar integrat amb el bitllet de metro no els hi sortiria rentable...vaja lladres!

Això em recorda a quan van començar a estalviar aigua quan van veure que obrien l'aixeta i no baixava ni gota per la sequera: perquè fer una bona sensibilització preventiva quan pots intentar fer "chapuzas" depressa i corrents quan ja és massa tard?

Link interessant

Aquí us deixo el link dels Lluisos de Gràcia que em va enviar una bona amiga fa poc temps; es tracta d'un espai on la gent pot deixar les mesures que fa a casa per estalviar energia, generar menys residus, etc; en definitiva, com cuida cadascú del medi ambient posant el seu granet de sorra. Tan debò hi haguessin més granets de sorra en mooltes més webs d'aquest tipus: link

Aquí va la meva: enlloc d'utilitzar suavitzant per la rentadora, poso una pela de taronja dins un saquet de roba i així no em cal utilitzar suavitzant per donar olor. I la vostra?

 
Copyright© Laura Guerrero Folch